En estos moments de crisi generalitzada en tots el sectors, però especialment en el de la construcció, hi ha que replantejar els mètodes i sistemes de desenvolupament i mirar al futur amb el convenciment que hi han altres maneres de fer les coses. Per això aprofito estes línies per a fer una reflexió de com deurien ser els habitatges d’ara endavant.
Els avanços tecnològics en tots els camps impulsen a totes les disciplines fins a cotes impensables fa uns quants anys. I l’arquitectura no deu ser menys.
La cultura del high-tech (alta tecnologia) ha agafat un alt protagonisme en els nous edificis que responen a canvis en les formes de viure de la societat actual com són els aeroports, intercanviadors, mediateques, pavellons, etc. i que solen adoptar unes noves formes arriscades i lliberals.
Pel contrari, davant d’estes noves formes de viure i per tant d’habitar els nostres llars, els edificis residencials pareixen “gatejar” simplement, sense evolucionar ni poder seguir el mateix pas. Estes noves formes de viure dins les cases, deuen ser estudiades profundament i considerades en tota la seua rellevància.
La reducció del anàlisi del projecte, la repetició i la generalització acrítica de les respostes tradicionals a partir de l’aplicació de solucions constructives assimilades i poc innovadores en els camps de l’arquitectura i del planejament urbà, han desembocat en simplificacions repetitives de conseqüències no desitjades, que han produït uns sistemes urbans, i dins d’estos, uns objectes arquitectònics de dubtosa eficàcia, despilfarradors en un grau màxim, amb elevats costos de funcionament i manteniment. Açò fa que es malbaraten diàriament quantitats desmesurades de recursos totalment necessaris per a l’eliminació dels desequilibris i desigualtats que afecten al conjunt del sistema.
Front esta situació deuríem tenir en compte les conseqüències de la sobreexplotació de les matèries primeres, el avanç inquietant del efecte hivernacle i l’accelerada i dramàtica degradació dels ecosistemes.
Per establir un control de tot això, s’ha de fer una aproximació integrada i creativa en la consecució del desenvolupament sostenible.
Amb els mitjos tècnics dels que disposem, es possible reduir aproximadament a la meitat el consum d’energia i aigua potable, així com la producció de residus, i minimitzar de manera encara més radical la contaminació derivada del soroll i la presència de productes tòxics en l’aire i l’aigua. Estes mides, naturalment suposen un cost, però representen un estalvi global a curt i mig termini. Ahi es on les administracions deuen donar el pas endavant definitiu que permeta estos avanços. L’ens públic deu garantir que les “seues” obres siguen un vertader reflex on els promotors privats puguen mirar-se i entre tots disminuir el consum energètic innecessari. Estes deuen ser les claus en els habitatges del futur. No sols que siguen assequibles econòmicament, que també, sinó que donen resposta durant la seua vida útil a un menor consum i un major confort.
La construcció i l’ús dels edificis tenen un impacte important en el medi ambient: consumeixen al voltant del 50% dels recursos naturals, el 40% de l’energia i el 16% de l’aigua. La construcció i demolició d’edificis produeix més residus que el conjunt de les deixalles domestiques.
En diversos països europeus les mesures a favor de la qualitat mediambiental han estat institucionalitzades en forma de normatives, reglamentacions e incentius financers. Els països escandinavos, Alemanya i posteriorment França amb la RT2000 han dotat de lleis restrictives a favor del estalvi energètic, amb l’objectiu de reduir sensiblement el hiperconegut efecte hivernacle, gràcies a un estalvi notable d’energia i que han sigut acollides en gran èxit pels promotors.
A més a més, en nombrosos països europeus s’ha assenyalat una clara tendència a la estandardització per a millorar ecològica i econòmicament les construccions. L’estandardització s’adapta a l’arquitectura minimalista i a les formes senzilles i compactes del habitatge de baix consum energètic. La seriació facilita l’optimització de la matèria empleada i els detalls constructius. Té generalment un efecte positiu sobre la qualitat i el control dels costos. L’estandardització incita a la prefabricació. La prefabricació en taller suposa millor control tècnic, els residus poden ser gestionats amb major eficàcia i limita la duració de l’obra, amb les corresponents avantatges econòmiques, socials (com per exemple la disminució dels riscos laborals) i mediambientals.
A Espanya, amb la entrada en vigor en 2007 del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) a nivell estatal i recentment del document de Condicions de Disseny i Qualitat en l’habitatge ( DC-09) s’ha avançat en la millora de l’estalvi i consum d’energia, així com en la qualitat dels espais dels nostres edificis.
Principis a seguir en el disseny i execució d’habitatges de baix consum energètic:
Forma compacta i prefabricació.
Aïllament tèrmic reforçat i vidres dobles en finestres
– Us d’energia solar passiva
Limitació dels ponts tèrmics de l’envolvent del edifici.
Estanqueitat a l’aire i ventilació mecánica
Instal·lacions tècniques eficients i fàcils de mantenir
Inodors de volum de descàrrega màxim de 6 litres i dispositiu de doble descàrrega
Aparells sanitaris que disposen aixetes monomando en dispositius d’obertura en gelat o d’obertura en dos fases.
Equipaments elèctrics de baix consum energètic i electrodomèstics d’alta eficiència energètica
Cobertes enjardinades amb retenció d’aigua
 – Elecció de materials de construcció reciclables, la producció i col·locació en obra dels quals requerixquen poca energia (canalitzacions de poliuretà, cablejat elèctric sense PVC, pintures i adhesius sense dissolvents…)
En climes mediterranis com el nostre, ventilació creuada de totes els espais habitables.
Sistemes d’autoabastiment alternatius per als habitatges:
Aportació solar, inèrcia tèrmica de la estructura, aïllament reforçat de l’envolvent i ventilació mecànica controlada amb recuperador de calor.
Aportació suplementària: instal·lació fotovoltaica, cogenerador de gas i col·lectors solars amb dipòsit d’aigua calenta.
Recuperació d’aigua de cuines i banys depurades amb filtre d’arena ventilat i us per a sanitaris de succió. Aigües negres canalitzades a una cisterna i aprofitament de biometà per a gas de cuines.
Conclusió:
Els habitatges del futur i més encara les subvencionades per l’estat, deuen respondre a unes exigències d’estalvi energètic que podran tenir diversos graus d’aplicació, en funció dels quals, les compensacions econòmiques seran majors o menors. Açò fomentarà una major protecció mediambiental i un major confort amb un menor consum a mig termini per als usuaris.
A més a més, els habitatges deuen poder adaptarse als canvis en els hàbits d’us o d’ocupació amb la utilització d’elements mòbils que la doten de flexibilitat espacial.
La bona orientació de les estancies, l’agrupació de les zones humides, la estandarització i les instal·lacions enregistrables, deuen complementar estes qualitats per a resoldre totes les possibles mutacions en l’habitatge
Els ajuntaments deuen donar exemple posant en pràctica estes mides en els edificis que promouen, a més de afavorir estes mides en els edificis privats.